La seguretat als incendis forestals

El foc és un element que forma part de la naturalesa i ajuda al desenvolupament dels diferents ecosistemes. Conviu amb la naturalesa des de molt abans que l'espècie humana, elimina matèria morta, matolls i arbres vells o malalts que impedeixen l'entrada de la llum solar en el sòl perquè cresquen individus joves.

No obstant això, pot devastar grans superfícies forestals, edificacions, habitatges i fins i tot vides humanes. Per açò, tots els estius homes i dones arrisquen les seues vides per a combatre-ho.

OCELA

En un incendi forestal es poden aconseguir els 700 graus centígrads de temperatura en superfície. No hi ha EPI adaptats al sector forestal capaç d'assegurar la supervivència en aqueixes temperatures, per la qual cosa la mesura més eficaç és evitar els atrapaments, és a dir, quedar atrapat per les flames. Per a açò se segueixen diversos protocols que minimitzen aquest risc. El més generalitzat és el protocol OCELA, originari del model americà ("Forest service").

OCELA són les inicials d'observació, comunicació, fuita, lloc segur i atenció (traduït a l'espanyol). En tot moment, tindrem com a mínim un observador vigilant l'incendi, amb capacitat de veure tot l'incendi o almenys la superfície més gran on estiguem treballant. També haurà de veure o conéixer la posició del personal que es trobe treballant. Tots els bombers forestals han d'estar comunicats entre si en tot moment i se'ls han de comunicar totes les novetats que afecten la seua àrea de treball.

Ruta de fuita

En tot moment treballarem amb una ruta de fuita, que ha de ser coneguda per tots els bombers forestals i ha de ser el més transitable possible. Aquesta ruta de fuita conduirà a una zona segura que també ha de ser coneguda per tots; aquesta zona ha de ser segura, és a dir, estar neta de combustible i assegurar la supervivència dels combatents. En cas que a mesura que progressem en el nostre treball ens allunyem massa de la zona segura, s'establirà una altra zona segura més propera i es donarà a conéixer. En tot moment estarem alerta dels canvis que patisca l'incendi i als seus riscos però açò no vol dir que perdem la calma o treballem amb presses.

Encara que el risc més gran en un incendi forestal és el mateix incendi, i és cert que els atrapaments pel foc són els accidents més comuns i tenen un alt percentatge de mortalitat, no és l'únic risc que hem de tenir en compte. Cal considerar els transports a l'incendi, la maquinària pesant, els mitjans aeris, els sobreesforços i l'orografia del terreny, agents molt perillosos en un incendi forestal. També la deshidratació i la inhalació de fums cancerígens que comporten els incendis forestals són causants a llarg termini de problemes hepàtics, problemes en articulacions, càncers de pulmó i diversos trastorns, per la qual cosa s'ha d'evitar en la mesura del possible l'exposició al fum i mantenir-se hidratat.

Focs de sisena generació

A les entranyes dels incendis

Un inspector dels Bombers de la Generalitat analitzarà l'origen i les causes dels focs de Portugal

 

Que li facin fotos no el torna boig. La seva tasca és anar al terreny, predir, avançar-se. Procurar que les incerteses estiguin controlades, si és que això és possible, i passar desapercebut. Marc Castellnou, de 45 anys, ha estat escollit un dels 12 membres d’una comissió independent que analitzarà l’origen, les característiques i les dinàmiques dels incendis de Portugal, que van cremar durant una setmana i van causar 64 morts.És inspector dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, cap dels GRAF, un equip d’especialistes en incendis forestals. Quan se li pregunta en quins focs ha participat, esbufega, intentant recordar: “Als d’Espanya, a Portugal, França, Itàlia, Grècia, els Estats Units, Xile, l’Argentina, i al nord: Irlanda, Anglaterra, Noruega i Alemanya”.

Originari de Tivissa, a la falda de l’Ebre i al costat de la muntanya, va veure als 11 anys com un foc destruïa 8.000 hectàrees de la seva terra. I quan ja estudiava Enginyeria Forestal, va viure els grans incendis forestals del 1994. Des de llavors, el seu compromís amb els boscos és absolut.

—Això de Portugal ens podria passar demà?

—Podria passar aquesta mateixa tarda.

“Sí o sí, els nostres boscos es cremaran”, repeteix, mentre explica que a Portugal va passar una cosa que ja coneixen: “Una situació extrema de comportament erràtic per qüestions atmosfèriques” en un foc que supera la capacitat d’extinció, que són el 0,2% dels incendis. Amb exemples i metàfores, descriu la situació: els boscos són vells, fora del seu entorn, que és on van néixer, i necessiten adaptar-se al clima on viuen, que muta a tota velocitat pel canvi climàtic. Això només s’aconsegueix amb pertorbacions que els ajudin a evolucionar: vents, neu, sequera, plagues o incendis.

“Ara ho apaguem tot, i apagant-ho tot estem frenant aquest canvi”. Castellnou defensa que els focs de petita intensitat són positius, una vacuna per als grans incendis. “L’única cosa que va aturar l’incendi de Xile van ser els dos petits incendis de tres anys abans. El que ha cremat el foc a baixa intensitat ja no ho crema el d’alta”.

Castellnou descriu de memòria el problema, de tantes vegades que l’ha exposat, fins i tot al Fòrum Econòmic Mundial: “Els nostres boscos necessiten emigrar i trobar espais oberts. Si no ho poden fer, es degraden i envelleixen. Això genera matèria morta, i com més matèria morta hi ha, més cremen. Com més cremen, més intensament ho faran i més destructiu serà. I com més destructiu sigui, més difícil serà la regeneració”.

Per frenar el cicle, proposa creativitat. “No hem de defensar el paisatge que tenim, hem de crear el paisatge nou. Això vol dir gestionar el territori, crear un mosaic, obrir el bosc, permetre que les espècies es moguin”. I lamenta que s’inverteixi bàsicament en extinció, un fons perdut perquè no posa fi al problema. “La nostra societat, amb la millor intenció per defensar els seus boscos, està assegurant que demà no n’hi hagi”.

Davant d’una anàlisi aparentment tan de calaix, la pregunta és per què no es prenen les decisions per evitar-ho. “Ens falta entendre que realment això ens pot passar. A Portugal ara tenen un incentiu per canviar, però es tracta de canviar la política, i això implica canviar l’economia i la relació de la societat amb un paisatge”. I això potser inclou no viure amb el bosc de jardí. “Igual que no vivim enmig de les rieres, hem d’entendre que hi ha certes zones de règim d’incendi. Els focs no entenen de països, de fronteres, de política i, sobretot, no entenen de propietat privada”.

Castellnou preveu un estiu incert, al límit per les condicions de sequera i d’altíssimes temperatures dels últims cinc anys. I espera ser capaç, abans de jubilar-se, d’haver detectat el problema i haver-lo sabut explicar. “Arribes a casa, mires el teu fill..., algun dia et preguntarà: ‘I els meus boscos on són?’. Espero respondre-li que he fet tot el que he pogut”

Font: elpais.com

Enllaç: https://cat.elpais.com/cat/2017/07/14/opinion/1500051388_484029.html

Incendis forestals a la vessant mediterrànea

 La realitat dels Incendis Forestals al vessant mediterràni espanyol

El clima mediterrani és un dels pocs climes del món en què coincideix el període més càlid de l'any amb el més sec. En altres climes, com el tropical o el monsònic, la temporada de pluges coincideix amb els mesos de més calor.

Si a aquest factor climàtic hi afegim l'abandó progressiu dels conreus durant les últimes dècades, amb les feixes situades al bell mig de masses forestals com a testimoni del temps passat, trobem una gran massa forestal de recent formació. En definitiva, més combustible per cremar, tant en densitat com en extensió.

Incendis per mesos de l'any
Els mesos de l'any que concentren el nombre més elevat d'incendis són els d'estiu: juny, juliol i agost; però només representen el 49% de tot l'any. El mes en què hi ha més incendis és el juliol, gairebé amb una cinquena part dels incendis anuals, amb un 19%. De l'altre 51% de la resta de l'any, l'hivern sorprèn per la gran quantitat d'incendis forestals, amb un 21%, en què destaca el mes de març amb un 10%. La raó que explica l'increment dels incendis a l'hivern és perquè és la segona estació més seca de l'any. Les pluges de l'hivern són molt minses perquè l'anticicló d'hivern acostuma a visitar-nos a finals de desembre i es queda unes quantes setmanes amb nosaltres. Així, amb el pas de les setmanes el terra cada cop és més eixut i és més sensible a l'aparició d'incendis.

Hora d'inici dels incendis

En una anàlisi horària dels incendis, el 61% dels incendis tenen les hores crítiques entre les 12 i les 18. La matinada és el període del dia en què es declaren menys focs, i és a partir de les 10 del matí, amb el sol a prop del zènit, quan comencen les hores més delicades pel que fa a l'inici d'incendis. Les hores més crítiques coincideixen amb el migdia i primera hora de la tarda, amb un 11,3% entre les 15 i les 16 hores i un 12,1% entre les 16 i 17 hores. Les hores del vespre i primera hora de la nit, de 18 a 24 hores, no es poden menysprear, perquè representen un 21%. Aquest nombre tan elevat al vespre i nit es deu a les temperatures encara molt altes amb índexs d'humitat baixos.

Origen dels incendis

La majoria dels incendis es deuen a negligències, i una quarta part són provocats intencionadament. Les negligències representen un 40,6%, i dins d'aquest grup trobem, amb un 16%, la crema, sobretot agrícola i, en menor mesura, de matoll i de pastures, un 10% per negligències diverses i un no poc important 7% per cigarrets. Aquest 40,6 % de negligència, que cal treballar per reduir-lo i per conscienciar tothom del seu impacte, contrasta amb el 25% que s'originen de manera intencionada. El tercer graó del rànquing de causes, amb un 12%, correspon a causes desconegudes. És curiós el paper que tenen els llamps com a iniciadors de foc perquè representa un important 11%, 3 dècimes més que no pas les causes per accident. Estudis recents revelen que un de cada 15.000 llamps és capaç de provocar un incendi.

Els 5 incendis més devastadors d'Espanya

Els 5 incendis més devastadors d'Espanya

La plaga d'incendis que aguaita cada any els nostres boscos es torna cada vegada més nociva amb el pas del temps. Uns actes, la majoria, provocats per l'acció de l'ésser humà que en el seu propi egoisme decideix encendre a tot ésser viu de la natura. Galícia i Astúries han sigut les últimes comunitats que han patit aquest tipus d'atrocitats. Milers d'hectàrees cremades, rius contaminats, animals morts... Els incendis s'emmarquen com un tret desgraciadament habitual en el nostre país. Per açò hem volgut fer un repàs pels 5 incendis més devastadors de la història recent d'Espanya.

Huelva i Sevilla (2004)

La localitat de Huelva de Mines de Riotinto va patir en 2004 un dels incendis més devastadors de la història recent. Un sinistre en el qual van cremar quasi 30.000 hectàrees i on van perdre la vida dues persones d'edat avançada quan intentaven fugir de les flames en el seu vehicle. Cal destacar que aquest incendi també va afectar Sevilla. Una província en la qual més de 1.000 persones es van veure obligades a deixar les seues llars per a protegir-se d'unes flames que van afectar desenes de pobles.

València (2012)

L'any 2012 es defineix com un dels pitjors quant a nombre d'incendis forestals es refereix. Uns actes que van afectar sobretot a la comunitat valenciana, concretament a les localitats de Cortes de Pallars i Andilla. En total, van cremar més de 48.000 hectàrees, l'equivalent a l'illa de Menorca.

Catalunya (1994)

Una gran onada d'incendis desoladors va assolar Catalunya l'any 1994. Una època en la qual van cremar un total de 437.635 hectàrees i que va causar la mort a més de 30 persones. Cal destacar que aquest incendi va començar en la localitat de Sant Mateu del Bages i va ser propagant-se per nombrosos punts de la comunitat.

Illes Canàries (2007)

El fum que eixia de Gran Canària i Tenerife podia veure's des de l'espai
Les Canàries es van convertir en un autèntic infern quan en 2007 es va produir un dels majors desastres de la història d'Espanya. Un incendi de quatre focus, tres d'ells descrits com a grans incendis, que van deixar en penombra els territoris de Gran Canària i Tenerife. El foc va estar actiu durant més de 15 dies i van cremar un total de 20.000 hectàrees.

Guadalajara (2005)

Un dia d'estiu diversos excursionistes gaudien d'una barbacoa en Riba de Saelices (Guadalajara). Un pla que semblava perfecte fins al moment que no van tindre cura de les seues brases i es va originar un dels pitjors incendis de l'última dècada. El foc va (posar fi a) la vida d'11 persones i les flames van devorar un total de 13.000 hectàrees de bosc.


Font: Okdiario.com
Enllaç: https://okdiario.com/curiosidades/2017/11/06/incendios-demoledores-espana-1484101
 

Parts d'un incendi

Parts d’un incendi

Dins un incendi forestal es poden determinar vàries parts, saber reconèixer-les ajudarà als mitjans d’extinció a orientar-se dins de l’incendi i a treballar amb mes coordinació i seguretat. Les diferents parts són:

• Front de l’incendi: Extrem per on avança l’incendi. És la part més perillosa ja que ací el foc és més intens i avança més rapidament.
• Flancs dret i esquerre: són els dos costats laterals de l’incendi, sempre mirant en la direcció d’avanç del foc. La velocitat de propagació dels flancs és més lenta.
• Cua: És la zona més pròxima a l’origen de l’incendi, és la part posterior de l’incendi i normalment més allunyada del front. Aquesta és la zona on avança més lentament.
• Perímetre: Com el seu nom indica, és la part exterior que envolta l’incendi.
• Front secundari: És un nou front que apareix en la línia de l’incendi, aquest és igual de perillós i poc segur que el front principal
• Focus secundari: És un nou front que apareix en la línia de l’incendi, aquest és igual de perillós i poc segur que el front principal.
• Bossa: És una superfície no cremada rodejada totalment o parcialment per un front o per un flanc de l’incendi. 

Atac indirecte

EXTINCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Atac indirecte

És el sistema d’extinció en el qual no s’ataca el front del foc o els flancs, sinó que es fa mitjançant tècniques indirectes d’eliminació de combustible per mitjans mecànics o manuals, amb tallafoc o contrafoc. S’utilitza sobretot en grans incendis. L’objectiu principal és aconseguir que quan el foc arribe on s’ha fet la línia de defensa no la travesse.

L’atac indirecte és recomanable especialment quan l’incendi té un comportament que escapa a la capacitat d’extinció. Es realitza únicament per professionals i és necessari d’una anàlisi i planificació.

Generalment quan s’han de construir línies de defensa amb maquinària pesada, s’aprofita les barreres ja existents com rius, carreteres, camps, etc. També es poden fer línies de defensa amb eines manuals com són motoserres, motodesbroçadora, rasclet, aixada, etc.

També d’aquest punt es pot provocar un contrafoc, en realitat un nou front de foc per ser succionat per l’incendi principal. Per evitar que el foc supere la línia de defensa es pot generar una capa d’escuma retardant sobre la part contrària a l’avanç de les flames.

A continuació s'adjunten uns enllaços per a vore diferents tipus d’atac indirecte.

 

 

Atac directe

EXTINCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Atac directe

És aquell que s’actua sobre les flames de l’incendi i en el combustible immediat. Es fa amb aigua, eines manuals, maquinària lleugera o pesada, etc.

Aquest tipus d’atac es podrà fer quan les característiques de l’incendi ho permetin per treballar en condicions de seguretat.

A l’atac directe cal deixar ben apagat el perímetre treballat i si és necessari s’avançarà més lentament per aconseguir-ho, a fi d’evitar reproduccions que tanquen la ruta d’escapada.

En aquest atac també hi intervenen els mitjans aeris, però cal tenir en compte que no extingeixen completament sino que modifiquen el comportament del foc i ajuden a l’extinció des de terra, també cal saber que presenten limitacions operatives i meteorològiques (visibilitat, vents forts o molt forts, i l’horari).

Dins dels tipus d’atac directe es troben els següents:

• Utilització d’aigua: Refreda el combustible i absorbeix la calor a l'evaporar-se, augmenta la humitat del combustible i el vapor d’aigua desplaça l’oxigen de l’aire.
• Utilització de terra: Desplaça l’oxigen i refreda el combustible.
• Sufocació: Consisteix a desplaçar violentament l’aire que envolta el combustible que s’està cremant.
• Eliminació de combustible: Consisteix a retirar el combustible d’una franja davant les flames.

 

Tipus de focs

Tipus de focs segons el combustible

Tota matèria vegetal és susceptible de cremar. Per això en l’incendi es consumeix tant la que es presenta en forma de vegetació llenyosa com l’herbàcia, i fins i tot depenent del grau de descomposició i contingut d’aigua, la coberta vegetal morta incorporada a terra.

Bàsicament en el món dels incendis forestals es considera que hi ha tres grans tipologies d’incendis, de subsòl, de terra o superfície, i de copes.

1. Foc de subsòl:

Es propaga pel subsòl forestal, per sota de la superfície, per l’humus, alimentant-se de matèria orgànica seca, les arrels i la turba. Es dóna en zones d’alta muntanya, boscos molt humits on hi ha acumulació d’humus.

2. Foc de terra o de superfície

Es propaga cremant l’estrat herbaci i la bardissa. Aquest tipus d’incendi és el més comú. La major part dels incendis inicialment han estat focs de superfície.

3. Foc de copes.

Es propaga per les copes dels arbres. Tenint en compte que el vent és de més intensitat en aquesta zona, direm que avança més ràpidament que a la superfície.

Si bé aquest són les tres grans tipologies del foc i s’han descrit separadament, en un mateix incendi poden donar-se les tres al mateix temps.

Generalment la majoria d’incendis forestals inicialment han estat de superfície  i a partir d’aquesta tipologia en funció del tipus de coberta vegetal del terra, subsòl i estructura de bosc, poden aparèixer les altres dues.

El triangle del foc

El triangle del foc

Perquè es produïsca un incendi forestal es necessiten tres elements: un focus de calor, aire (oxigen) i un material combustible. Aquests tres elements constitueixen allò que coneixem com a triangle del foc.

Sense un d’aquests tres elements és impossible que es produïsca un incendi forestal. En el cas que un dels tres elements disminuïsca suficientment o desaparega, el foc tampoc podrà continuar. És en aquest principi bàsic en el qual es basen els fonaments tant de la prevenció com de l’extinció d’incendis forestals.

L’incendi forestal és per tant, un foc que es propaga sense control per una superfície forestal que no estava destinada a cremar, consumint material vegetal herbaci, arbustiu i/o arbrat.

Una vegada s'ha produït la ignició del foc, el relleu, la meteorologia, però sobretot la disponibilitat del combustible vegetal (per exemple, boscos densos i ressecs durant l'estiu) determinarà la propagació del foc i l'aparició d'incendis més o menys grans (en relació a la superfície afectada) i més o menys intensos (amb flames més o menys grans). Precisament, i atès que no podem eliminar l'oxigen de l'atmosfera ni modificar el clima o el relleu, a part de reduir el risc d'ignició, de la resta de factors esmentats només podem modificar: el combustible, és a dir, la quantitat i distribució de la vegetació al territori.

D’aquesta manera el tipus de vegetació ha estat classificada en 13 models de combustible, amb un comportament més o menys homogeni en un incendi forestal. A grans trets, es diferencia entre:

• Grup de pastures: 3 models.
• Grup de matollars: 4 models
• Grup de la fullaraca: 3 models
• Grup de les restes vegetals: 3 models.

Introducció als Incendis Forestals

Introducció als Incendis Forestals

Des de l’antiga Grècia ja es considerava el foc com un d’aquells 4 elements de la natura que componien totes les coses presents al món. Avui en dia el foc continua sent igual de captivador. És inevitable l’atracció que n’exerceix a tots aquells que el presencien, tant en directe com a través dels mitjans de comunicació. És per això que amb aquest blog i amb aquesta Unitat Didàctica es persegueix entendre’l una mica més des de la perspectiva dels Incendis Forestals.

Històricament, amb l’arribada de l’estiu i la calor, arriben també els primers incendis forestals. Però avui en dia alguna cosa està canviant, com a mínim a la vessant Mediterrània, i no és difícil sentir parlar d’incendis actius durant dies a l’hivern que cremen centenars d’hectàrees i que posen en perill zones forestals d’alt valor ecològic, o fins i tot zones de segona residència integrades dins del bosc i conegudes a l’argot forestal com zones d’interficie urbano-forestal.

Tanmateix, no cal perdre la perspectiva, i cal entendre que el foc ha estat present al bosc mediterrani des de sempre, i bona prova d’aquesta afirmació són les adaptacions desenvolupades per les plantes presents a l’àmbit mediterrani. Es poden trobar tant plantes que rebroten una volta cremades, com les carrasques, com d’altres amb una escorça grossa, com la surera o fins i tot aquelles que necessiten de la presència del foc per a ser més fèrtils i tindre una millor dispersió de llavors, com és el cas de l’omnipresent pi blanc.

Amb aquesta breu introducció espere haver-vos despertat l’interès tant dels incendis forestals com de la botànica i l’ecologia  associada que esteu estudiant a altres assignatures. I com ben segur que esteu motivats....Anem per feina!!!