La seguretat als incendis forestals

El foc és un element que forma part de la naturalesa i ajuda al desenvolupament dels diferents ecosistemes. Conviu amb la naturalesa des de molt abans que l'espècie humana, elimina matèria morta, matolls i arbres vells o malalts que impedeixen l'entrada de la llum solar en el sòl perquè cresquen individus joves.

No obstant això, pot devastar grans superfícies forestals, edificacions, habitatges i fins i tot vides humanes. Per açò, tots els estius homes i dones arrisquen les seues vides per a combatre-ho.

OCELA

En un incendi forestal es poden aconseguir els 700 graus centígrads de temperatura en superfície. No hi ha EPI adaptats al sector forestal capaç d'assegurar la supervivència en aqueixes temperatures, per la qual cosa la mesura més eficaç és evitar els atrapaments, és a dir, quedar atrapat per les flames. Per a açò se segueixen diversos protocols que minimitzen aquest risc. El més generalitzat és el protocol OCELA, originari del model americà ("Forest service").

OCELA són les inicials d'observació, comunicació, fuita, lloc segur i atenció (traduït a l'espanyol). En tot moment, tindrem com a mínim un observador vigilant l'incendi, amb capacitat de veure tot l'incendi o almenys la superfície més gran on estiguem treballant. També haurà de veure o conéixer la posició del personal que es trobe treballant. Tots els bombers forestals han d'estar comunicats entre si en tot moment i se'ls han de comunicar totes les novetats que afecten la seua àrea de treball.

Ruta de fuita

En tot moment treballarem amb una ruta de fuita, que ha de ser coneguda per tots els bombers forestals i ha de ser el més transitable possible. Aquesta ruta de fuita conduirà a una zona segura que també ha de ser coneguda per tots; aquesta zona ha de ser segura, és a dir, estar neta de combustible i assegurar la supervivència dels combatents. En cas que a mesura que progressem en el nostre treball ens allunyem massa de la zona segura, s'establirà una altra zona segura més propera i es donarà a conéixer. En tot moment estarem alerta dels canvis que patisca l'incendi i als seus riscos però açò no vol dir que perdem la calma o treballem amb presses.

Encara que el risc més gran en un incendi forestal és el mateix incendi, i és cert que els atrapaments pel foc són els accidents més comuns i tenen un alt percentatge de mortalitat, no és l'únic risc que hem de tenir en compte. Cal considerar els transports a l'incendi, la maquinària pesant, els mitjans aeris, els sobreesforços i l'orografia del terreny, agents molt perillosos en un incendi forestal. També la deshidratació i la inhalació de fums cancerígens que comporten els incendis forestals són causants a llarg termini de problemes hepàtics, problemes en articulacions, càncers de pulmó i diversos trastorns, per la qual cosa s'ha d'evitar en la mesura del possible l'exposició al fum i mantenir-se hidratat.

Focs de sisena generació

A les entranyes dels incendis

Un inspector dels Bombers de la Generalitat analitzarà l'origen i les causes dels focs de Portugal

 

Que li facin fotos no el torna boig. La seva tasca és anar al terreny, predir, avançar-se. Procurar que les incerteses estiguin controlades, si és que això és possible, i passar desapercebut. Marc Castellnou, de 45 anys, ha estat escollit un dels 12 membres d’una comissió independent que analitzarà l’origen, les característiques i les dinàmiques dels incendis de Portugal, que van cremar durant una setmana i van causar 64 morts.És inspector dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, cap dels GRAF, un equip d’especialistes en incendis forestals. Quan se li pregunta en quins focs ha participat, esbufega, intentant recordar: “Als d’Espanya, a Portugal, França, Itàlia, Grècia, els Estats Units, Xile, l’Argentina, i al nord: Irlanda, Anglaterra, Noruega i Alemanya”.

Originari de Tivissa, a la falda de l’Ebre i al costat de la muntanya, va veure als 11 anys com un foc destruïa 8.000 hectàrees de la seva terra. I quan ja estudiava Enginyeria Forestal, va viure els grans incendis forestals del 1994. Des de llavors, el seu compromís amb els boscos és absolut.

—Això de Portugal ens podria passar demà?

—Podria passar aquesta mateixa tarda.

“Sí o sí, els nostres boscos es cremaran”, repeteix, mentre explica que a Portugal va passar una cosa que ja coneixen: “Una situació extrema de comportament erràtic per qüestions atmosfèriques” en un foc que supera la capacitat d’extinció, que són el 0,2% dels incendis. Amb exemples i metàfores, descriu la situació: els boscos són vells, fora del seu entorn, que és on van néixer, i necessiten adaptar-se al clima on viuen, que muta a tota velocitat pel canvi climàtic. Això només s’aconsegueix amb pertorbacions que els ajudin a evolucionar: vents, neu, sequera, plagues o incendis.

“Ara ho apaguem tot, i apagant-ho tot estem frenant aquest canvi”. Castellnou defensa que els focs de petita intensitat són positius, una vacuna per als grans incendis. “L’única cosa que va aturar l’incendi de Xile van ser els dos petits incendis de tres anys abans. El que ha cremat el foc a baixa intensitat ja no ho crema el d’alta”.

Castellnou descriu de memòria el problema, de tantes vegades que l’ha exposat, fins i tot al Fòrum Econòmic Mundial: “Els nostres boscos necessiten emigrar i trobar espais oberts. Si no ho poden fer, es degraden i envelleixen. Això genera matèria morta, i com més matèria morta hi ha, més cremen. Com més cremen, més intensament ho faran i més destructiu serà. I com més destructiu sigui, més difícil serà la regeneració”.

Per frenar el cicle, proposa creativitat. “No hem de defensar el paisatge que tenim, hem de crear el paisatge nou. Això vol dir gestionar el territori, crear un mosaic, obrir el bosc, permetre que les espècies es moguin”. I lamenta que s’inverteixi bàsicament en extinció, un fons perdut perquè no posa fi al problema. “La nostra societat, amb la millor intenció per defensar els seus boscos, està assegurant que demà no n’hi hagi”.

Davant d’una anàlisi aparentment tan de calaix, la pregunta és per què no es prenen les decisions per evitar-ho. “Ens falta entendre que realment això ens pot passar. A Portugal ara tenen un incentiu per canviar, però es tracta de canviar la política, i això implica canviar l’economia i la relació de la societat amb un paisatge”. I això potser inclou no viure amb el bosc de jardí. “Igual que no vivim enmig de les rieres, hem d’entendre que hi ha certes zones de règim d’incendi. Els focs no entenen de països, de fronteres, de política i, sobretot, no entenen de propietat privada”.

Castellnou preveu un estiu incert, al límit per les condicions de sequera i d’altíssimes temperatures dels últims cinc anys. I espera ser capaç, abans de jubilar-se, d’haver detectat el problema i haver-lo sabut explicar. “Arribes a casa, mires el teu fill..., algun dia et preguntarà: ‘I els meus boscos on són?’. Espero respondre-li que he fet tot el que he pogut”

Font: elpais.com

Enllaç: https://cat.elpais.com/cat/2017/07/14/opinion/1500051388_484029.html